地心啟示錄

"Caos central: un carnaval de fang i sofre"
Quan el cel de dalt esclata en trossos i el terra badalla un badall escaldat amb les seves fauces obertes, enhorabona, ara ets el nou mestre d'aquestes rates subterrànies.
Oblida't d'aquelles insígnies daurades de senyor; ara tot el que has de demostrar el teu estat són les teves botes de cuir tacades de lava i els ulls de fam dels supervivents. En aquest forat infernal del "Caos central", no hi ha cap manual d'estratègia, només una regla de ferro: aprendre a fer la migdiada enmig de l'olor sulfurosa o convertir-se en una marca de cremada a la paret de pedra.
[El món és una poma podrida, i estem mossegant el nucli.]
No esperis cap èpica màgica. De l'edat mitjana aquí només queden llances mig trencades i llibres d'oracions florits. La superfície? És mantega fosa al sol. Ara estem enclavats a l'aixella de la Terra, on les pedres respiren, els bolets maleeixen i fins i tot l'aigua que flueix no és aigua. És un àcid suavitzant dels ossos. El pitjor de tot, és aquella maleïda calor geotèrmica. És com si un gegant estigués bullint el brou allà baix, i nosaltres som les mongetes de l'olla.
Heu de conduir aquestes ànimes desgraciades i gemecs per trobar menjar, cavar forats per respirar i, per cert, esbrinar: Qui va fer un forat al cel? Però deixeu-me clar, la veritat podria ser encara més repugnant que els llimacs sota terra.
[Cada reinici és una nova manera de viure (o morir)]
El mapa d'aquest lloc desolat és com el grafiti d'un boig, canviant cada cop que obris els ulls. Un moment estàs agafant roques brillants, l'altre cau en un pou ple de vinyes cridant. És possible que us trobeu amb un monjo boig amb un casc de galleda de metall, que us canviarà una creu rovellada pel vostre pa. O potser ensopegar amb el territori d'una facció determinada: et miren com un llop famolenc que veu una ovella grossa.
Recordeu: no deseu els vostres recursos; potser no els torneu a veure vius. Però tampoc els malgastis. Al cap i a la fi, una mossegada de menjar pot mantenir algú amb vida un altre dia, o pot estalviar-vos uns quants cops més quan us aputen fins a la mort.
[Supervivència? És només una ganga amb el fang i el dimoni.]
Sobreviure aquí requereix algunes habilitats reals:
Caça de ferralla: els cristalls poden provocar incendis, el pa ranci pot omplir-vos l'estómac i fins i tot una pedra esmolada us pot ajudar a fer un forat en un monstre que asalta la nit.
Construeix un refugi: no t'importa que estigui en mal estat, sempre que pugui bloquejar la fissura de lava. Construeix un taller en mal estat, juga amb ell i fes un ventall en mal estat per mantenir-se calent. Fins i tot podríeu sobreviure tres dies més.
Vagant: Submergir-se en coves fosques; podríeu ensopegar amb unes quantes monedes d'or sense corrosió o entrar al lavabo d'una civilització antiga. Els murals a l'interior poden tenir una estratègia per salvar vides.
Lluita: aquestes criatures de vuit potes no són gran cosa; el veritable problema rau en els altres supervivents. Et robaran l'aigua, el foc, i fins i tot et mentiran perquè et maten. Fer equip? Per descomptat, sempre que puguis assegurar-te que l'home que hi ha darrere teu no t'apunta amb un ganivet.
[Baralla? Utilitzar el cervell és millor que els punys.]
No penseu que només podeu moure un pal i colpejar fort. Lluitar aquí requereix càlcul: fes que els corredors ràpids atraguin els monstres, que els forts s'enduguin el dany i, després, que el que té les habilitats per trencar la màgia s'acosti per darrere per llançar fletxes. Centenars de persones, cadascuna amb els seus trucs únics; habilitats? Només una manera de "llençar sorra als ulls del monstre". Aquest tipus de truc brut només ha millorat. Ah, i no llenceu cap ferralla que trobeu, perquè un d'ells pot fer que els vostres pets siguin verinosos.
[Cansat? Simplement estireu-vos i fes veure que estàs mort.]

No hi ha temps per mirar? Fàcil. Només llença aquests idiotes allà i ves a dormir. Quan et despertes, és possible que trobis un tros de cecina mig menjat o t'adones que falten dues persones; sigui com sigui, els vius són el que importa.
[Col·leccionista? Aquí hi ha una muntanya d'escombraries.]

Vols recollir tots els personatges estranys? Per descomptat, hi ha aquell noi corpulent amb una faldilla i la noia que pot obrir els panys amb els cabells. Habilitats? Des de "fingir ser una pedra" fins a "xiuxiuejar als ratpenats", hi ha de tot. Artefactes? Només cascs rovellats i copes estellades, però poseu-los, feu servir-los i potser passareu de "morir" a... "Viureran més temps".
El foc sota terra els crema fins als pantalons. Com penseu matar aquesta gent? Oh, no, com penseu mantenir-los vius?